Raquel Meller


Barcelhome posa a la venda el pis dedicat a Raquel Meller, la cupletista que va rebutjar Charles Chaplin.

Així comença la seva història:

Aquell dia assolellat de setembre de 1911 caminava especialment nerviosa. Havia assajat molt! Però tot i així no estava segura d'aconseguir fer ‘ho be. Com cada dia passava sota el balcó del primer pis de la finca del carrer Tapies amb entrada per Nou de la Rambla, on la petita Laura la saludava somrient amb la cara sortint entre els barrots de la barana.

Era la Raquel Meller i aquell dia debutava al teatre Arnau. Nascuda a Tarazona l'any 1888 en una família molt humil, la Francisca Marqués de petita coneguda com la Paca, va ser educada en un convent fins als dotze anys on va destacar en el cor. Quan els seus pares es van traslladar a Barcelona la van col·locar en un taller de costura. Ella sempre cantava per a passar l'estona. Una artista que freqüentava el taller la va sentir i la va ajudar a l'inici de la seva carrera. La Paca es va fer dir primer la Bella Raquel i després va agafar el nom d'un amant alemany i definitivament es va dir Raquel Meller. Va fer una carrera trepidant, va portar la copla provinciana als mes alts estaments, va fer seves les coples “La Violetera” i “el Relicario”, reconeguda internacionalment va viatjar per mig món. Es va atrevir a dir no a Charles Chaplin quan aquest li va proposar treballar en una película seva.

La petita Laura durant un temps encara la veia passar per sota el seu balcó del pis de Nou de la Rambla, guapa, majestuosa i radiant. La Laura sospirava en veure-la i somiava en ser una gran artista, portar aquells vestits, ballar i cantar! Quan la Raquel viatjava i no passejava pel barri, la Laura pacientment recopilava totes les noticies i cartelleres que trobava de la seva admirada artista. Encara ara es troben emmarcades i penjades a una paret del pis.

Va arribar la guerra Civil i tots els somnis es van esvair. La Raquel no va a tornar mai més a la seva vida de cantant, d’opulència i luxe, i tot i que va intentar recuperar el seu espai en el mon del cuplet, altres cupletistes li van fer ombra. Va morir l'any 1962, sola i pobre, però va tenir un gran funeral. Multitud d’admiradors la van acompanyar per donar-li l’últim adéu fins al cementiri de Montjuic.

La Laura, cada any, participa activament a la comparsa del Raval ,es disfressa i surt el dia de Carnestoltes guapa, majestuosa i radiant a cantar i ballar pels carrers per on havia passejat la seva admirada Raquel de camí cap a l'Arnau. I mai oblida, al final del recorregut, deixar un ramet de flors , violetes, a la “Violetera” del cuplet, a l’estàtua de la Raquel que el barri li va dedicar i col·locar al costat de l'Arnau al final del carrer Nou de la Rambla.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies