Pedro Sampablo


Barcelhome posa a la venda el pis dedicat a Pedro Sampablo, l’home dels coloms.

Així comença la seva història:

La Maria, una nena de dotze anys, va trucar al timbre de la porta del davant. Volia anar a passejar amb la seva amiga Antònia de la mateixa edat i veïna del seu pis del carrer Sant Pacià. Així que l’Antònia va obrir la porta, preparada per anar al carrer amb el seu barret, la Maria la va estirar escales avall. Totes dues de la mà i molt contentes, van sortir al carrer a salts, cantant i rient.

Van caminar una travessia fins al carrer Cadena, ara convertit en la Rambla del Raval. Es van asseure en un banc i van xerrar una estona tot esperant que vingués aquell home, l’home dels coloms. Sempre arribava puntual, cada dijous a les 5 de la tarda, a la cantonada dels dos carrers.

El van veure com pujava carrer amunt, arrossegant el seu estrany carret. Un carret que havia ideat i fet ell mateix, com a última i desesperada solució per sobreviure i acabar els seus dies dignament.

Pedro Sampablo, l’home dels coloms com va ser conegut més tard, va néixer a Saragossa i va ser abandonat en un hospici poc després. El van adoptar als 2 anys però als nou, quan els seus pares no rebien més l’ajut per a l’adopció, el van tornar al mateix lloc. Al sortir als 18 anys, va fer diversos oficis, es va casar als 25 anys i va tenir 6 fills. Un dia, quan anava a una fira de bestiar, uns lladres li van robar tot el que portava i el van drogar. Va despertar lluny de casa, brut, amb cops i sense res. Desesperat i avergonyit, no va gosar tornar a casa seva i va embarcar-se en un vaixell per anar ben lluny, a voltar mon buscant feina. Al cap de molts anys, sol i cansat, va decidir tornar i buscar la seva família. No ho va aconseguir, havien passat molts anys des de que va marxar. Va decidir instal·lar-se a Barcelona i dedicar-se a criar coloms. D’inici en tenia sis, amb el nom de cadascun dels seus fills, petit homenatge a aquells nens que no havia oblidat mai i ja no veuria més.

Va domesticar els coloms a base de molta paciència i dedicació. Tirant del seu carretó on els guardava, recorria incansablement els carrers del raval.

Quan va arribar al seu costat, les dues nenes es van aixecar per veure millor l’espectacle. La gent ja s’apilonava al voltant. Els coloms, un a un, sortien del carret, volaven i feien figures a l’aire, per tornar a la gàbia al crit de l’home dels coloms. Altres vegades, l’home estirava un gran bastó amb una plataforma rodona a un extrem, i amb un crit diferent, el colom es parava allà. Les nenes, com l’altra gent que s’havia acostat, aplaudien i cridaven a cada voleiada! Sorpreses, admiraven l’obediència dels coloms.

Tenien a la butxaca una moneda a punt per a donar-li a l’home dels coloms. Sabien que amb allò, ell podia menjar i gaudir una mica dels últims anys de la seva vida en soledat, que van transcórrer quasi feliços empenyent el carretó, entre coloms i aplaudiments.

 
 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies.